92. Invertir en educació surt a compte

Tal i com indica un recent informe de la Fundació Jaume Bofill sobre l’estat de l’educació a Catalunya, aquesta té un valor social de gran rellevància: invertir en educació genera efectes positius en equitat social, en qualitat de vida i en progrés social i econòmic. Entre altres la formació de la població afavoreix l’equitat social, ofereix oportunitats de mobilitat social, millora la qualitat de vida de la població i el desenvolupament econòmic. En definitiva, des d’una perspectiva individual, aquestes relacions evidencien que, encara que no sigui condició suficient, la població que decideix invertir en formació té més probabilitats d’assolir una millor posició social i de tenir millors condicions de vida, i aquest retorn afavoreix precisament que la població inverteixi més a formar-se. Invertir en educació sempre surt a compte.

91. Por al futur?

No podem tenir por a la novetat, perquè cada vegada estarà més present. No ens hem d’enrocar  a la primera de canvi, la tradició no pot convertir-se en un ancora que ens limita en el passat, sinó en un trampolí que ens projecta al futur. Si nosaltres, els nostres joves i fills volem progressar en un món globalitzat, competitiu i veloç , hem de fomentar la innovació i perdre el recel davant lo nou i les incerteses. Podem veure les coses com un punt de partida, o com un punt d’arribada. És a dir, mirant cap el davant o ser el producte d’un passat. Tots dos serveixen per a orientar-se a la vida, tots dos condicionen idees i accions.

90. Addictes a l'energia

Els escenaris energètics del futur no seran clars ni previsibles. Estaran subjectes a grans tensions. Una de les grans companyies energètiques del món, la multinacional Shell, publicava recentment un estudi on imaginava els escenaris energètics en 2050. En ell constata que el planeta es troba en una era de transició caracteritzada per un canvi qualitatiu de l'ús energètic, majors pressions sobre la demanda, recerca de fonts alternatives i pressions sobre l'eficiència en el seu ús, amb un augment de les tensions ambientals que amenaçarà greument el benestar de l'ésser humà. La demanda, el subministrament i els efectes de l'energia sobre el medi ambient configuraran un trio de variables amb resultats turbulents i imprevisibles. A més, cal no oblidar que determinats recursos energètics amb gran tirada i projecció, com el biodièsel, que consumeix produccions bàsiques per a l'alimentació humana, com, per exemple, l'oli de palma, el blat de moro o la canya de sucre, s’acabarà encarint a mesura que augmenti la seva demanda amb productivitats constants. Aquests són productes bàsics, i de vital importància per al manteniment de milions de persones que viuen en països pobres.

89. Un marc energètic tensionat

Són moltes les veus que alerten sobre l'impacte que té la globalització, el creixement demogràfic i la proclivitat al consum de grans masses de la població mundial, sobre els recursos del planeta. Ningú dubte que, a mig i llarg termini, el marc energètic mundial i de matèries primeres sigui molt diferent de l'actual. La tendència és que, a mesura que augmenta la població, i aquesta s'enriqueix, consumeix més energia i aquesta s'encareix, en absència d'alternatives creïbles i abundants. Els recursos energètics tradicionals potser s'esgotin, a la vegada que augmenta la demanda energètica de la Xina, Índia i altres economies emergents. La població mundial, pràcticament, s'ha duplicat des de 1950. A finals de 2014 som més de 7.200 milions d'habitants a tot el planeta. La història ens mostra que, a mesura que la gent s'enriqueix, utilitza més energia i menja més i millor. Tot un seguit de canvis afectaran directament en l'evolució del planeta: l'explosió demogràfica, l'esgotament dels recursos naturals, matèries primeres i energia, i l'evolució del medi ambient són alguns dels grans problemes als quals s'afronta la humanitat. Cada vegada hi haurà més gent que voldrà tenir vehicles, frigorífics o aparells d'aire condicionat, així com viatjar. A més, la gent voldrà menjar més i millor. Hi haurà per a tothom?

88. Comença el curs acadèmic

L’1 de setembre, a molts indrets, comença el curs: el curs polític, el curs acadèmic,... En aquest primer dia de classe vull aturar-me en la idea de confiança. La confiança és un diamant que costa molt de construir.  És com la volta o els pilars que sostenen els edificis o les relacions humanes. Quan es perd, tot cau, tot es desfà. En psicologia és clàssic l’anomenat efecte Pigmalió que s’il·lustra de la següent manera. Uns psicòlegs van falsificar els expedients d’uns mals alumnes al passar d’un nivell a un altre (un trànsit com el que viuran en aquestes setmanes milers i milions d’alumnes) i van dir als nous professors que el centre tenia moltes esperances dipositades en aquells nois. Al final del curs els maldestres alumnes s’havien convertit en uns raonables bons estudiants. La lliçó és que la confiança ha d’estar al començament, no pas al final. És ara, al començament del curs, quan hem de transmetre confiança en les possibilitats de tots els estudiants i abandonar l’estigma inhabilitant. Confiar en les possibilitats és sempre un millor punt de partida que el derrotisme. Depèn de nosaltres.

Bon inici de curs a tots i totes!!